Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre
Fill de Pedro Rivels Andreu Pausàs (fuster de Sants, actualment un barri de Barcelona) i de Marie Louise Lassarre, va néixer a Cubelles, en un estable com ell deia. Josep i els seus cinc germans : Maria Lluisa (1897-1916), Polo Rivel (1899-1977), Renato René Rivel (1903-1976), Marcel (1906-1970) i Roger (1909-2001) Andreu Lassarre, van fundar una dinastia que encara avui dia segueix donant guerra.
El 15 de gener de 1920 es casa a València amb Carmen Busto Riensa, filla del pallasso Gregorio Busto.[2] D’aquest matrimoni nasqueren quatre fills : Paulina (17 de febrer de 1921), Juanito (3 de gener de 1923), Charlie Junior (31 de desembre de 1925) i Valentino (29 de juliol de 1927).
Al juny de 1982, deu anys després de la mort de la seva primera esposa, es casa en segones núpcies amb Margarida Camas Reig.[3]
Van aconseguir fer-se un lloc entre les primeres figures del circ quan aquest encara tenia les constants vitals en forma. Als tres anys Josep va debutar en el seu primer número còmic en el qual imitava un forçut i 20 anys més tard es produïa una llegendària anècdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M’imita vostè o sóc jo qui l’imita a vostè?.
A partir de 1935 i fins a finals de la guerra abraça el nazisme treballant per al departament de propaganda del Tercer Reich. En aquesta situació, manté relacions amistoses amb Adolf Hitler i Goebbels.[cal citació] L’esclat de la Segona Guerra Mundial va coincidir amb la trobada de Rivel i la seva veritable personalitat (samarreta, cadira i guitarra). Va ser llavors quan va quedar atrapat durant dos anys en l’Alemanya nazi, obligat a complir els contractes firmats. Posteriorment, en finalitzar la guerra, Charlie demana ajuda al General Francisco Franco, el qual, li proporciona passaport i entrada a Espanya.
El 1954 va tornar a Barcelona per les Festes de la Mercè com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem.
El seu últim moment estel·lar es produí l’any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula I clowns de Federico Fellini.
L’any 1973 va actuar com a estrella invitada en el Festival d’Eurovisió, durant el recompte de vots.[4]
Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d’un atac de cor.